A cops de punyal

L’1 d’octubre de 1862, tretze persones són apunyalades a la mateixa hora i en punts equidistants de la ciutat de Palerm. La investigació del crim la durà a terme l’advocat Guido Giacosa, un piemontès nouvingut a Sicília que, després de ser nomenat fiscal general al tribunal d’apel·lació de Palerm, intentarà demostrar que el veritable instigador dels fets és una important figura de la classe dirigent interessada en reinstaurar l’antic ordre borbònic. El primer sospitós a confessar la seva culpabilitat serà Angelo D’Angelo, que no trigarà a delatar a la resta d’implicats. No obstant això, tot assenyala com a màxim responsable al príncep de Santa Elia, acabalat i poderós senador. Sciascia parteix d’un episodi històric per construir un amarg retrat de les classes socials que ostenten el poder, del seu caràcter abusiu i dels laberints de corrupció que les envolten. Des d’un òptica lúcida i alhora pessimista, l’escriptor sicilià configura un tortuós relat sobre la derrota de la justícia i la vulnerabilitat de la societat davant la dominació d’un Estat corruptible i degradat. A través del protagonista, Guido Giacosa, queda reflectida la impotència del que lluita per imposar la veritat i la raó sobre l’acomodatícia acceptació d’un sistema polític i judicial arbitrari.